Innovació

Una entrevista a Alex Pentland

grey_iconDiumenge, 14/08/16, 12:21h

Alex Pentland, més conegut com a ‘Sandy’, és dit de ser un dels 7 científics de dades més potents a nivell mundial. El que és segur és que és un dels més citats del món. Dirigeix el MIT Connection Science and Human Dynamics labs i ha ajudat a crear i dirigir el MIT Media Lab i el Media Lab Asia a l’Índia. A més, ha rebut diversos guardons tals com el McKinsey de la Harvard Business Review, el 40è Aniversari de l’Internet de DARPA, i el premi Brandeis pel seu treball sobre privacitat.
Aquest científic de talla ha estat amb nosaltres al centre de Recerca i Desenvolupament de Telefónica a Barcelona. La Nuria Oliver, Directora Científica del Centre, i Àlex Pentland, han mantingut una llarga conversa sobre Big Data i el seus possibles usos i impactes, de la qual, n’hem extret la següent entrevista.

¿Què entenem per Big Data?
La gent vol dir moltes coses diferents quan fa servir el terme ‘Big Data’. Molts parlen de tota la instrumentalització mercantil que se’n genera. És a dir, aquesta quantitat ingent de dades, algunes extretes dels telèfons mòbils (se sap a qui truquem!), o de les targetes de crèdit, (se sap allà on comprem!), la nostra connexió a internet o tots els tickets i d’altres targes que generem, simplement, amb el nostre moviment, donen informació necessària per aixecar mercats o redireccionar-los. Però si tractem bé aquesta informació, no només aquest primer aspecte és beneficiós, sinó que a més a més ens dibuixa i explica un ritme determinat que té la ciutat, els patrons de la vida humana, com es mou la gent: on anem, què ens agrada fer. I, si hi pensem un moment, mai en la història hem sabut què fa realment la gent. N’hem tingut alguna vaga idea, hem fet conjectures, però mai hem sabut exactament el què. Avui sí; i això vol dir que se’ns obre un ventall gairebé infinit de possibilitats; entre elles, usar les dades per deduir quins veïnats no tenen els mitjans de transport adequats, o no tenen prou escoles o hospitals, per exemple.

Sempre exemplifiquem els beneficis que pot tenir l’ús del Big Data a nivell social. Però, on creus que pot tenir un gran impacte en el món de l’empresa?
Bé, hi ha força llocs on he vist que s’usa el Big Data amb èxit. Si coneixes els costums de la gent, potser amb moviments tan ordinaris i repetitius com l’anar a treballar o comprar, també saps on has de posar botigues i quin tipus de botigues han de ser. I no només pots detectar patrons de mobilitat a partir de les dades, sinó que també en pots extreure de desocupació, per exemple, i crear perfils: si es tracta de gent més gran o més aviat jove. Per tant, no només podem saber la conveniència d’instal•lar una botiga sinó que, a més a més, sabrem quin tipus de producte hi hem de vendre; perquè sabrem que tenim un públic amb un perfil determinat.

Bé, així el Big Data pot quantificar el comportament humà i millorar-nos la qualitat de vida. Però hi ha reptes que encara s’hagin de resoldre amb aquest potencial? Quins són els més grans?
El repte més gran encara rau en la privacitat. Si ens hi fixem, totes les idees que han anat sortint derivades del Big Data només es poden fer amb dades agregades de moltíssima gent. Això vol dir que no són cap amenaça a la privacitat de ningú, perquè no es tracta del ‘sé que tu has anat aquí o allà’: aquesta dada no ens serveix. Es tracta d’extrapolar una quantitat ingent de dades per aconseguir resultats d’un moviment general, d’un patró, per dir-ho així; sense entrar en la privacitat d’uns moviments o un comportament en concret. Quan parlem de Big Data, l’imaginari col•lectiu hauria de projectar la idea que sempre parlem de dades agregades i anonimitzades.

PENTLAND

Estem vivint el prototipatge d’aquesta tecnologia? És a dir, ens trobem en aquell moment previ al llançament del producte que impacta arreu del món?
No ben bé. Almenys, a nivell d’usuari tots fem ús de milions de serveis que ens faciliten la vida a partir de la gestió del Big Data. Diria que no hi ha setmana que no fem una ullada a apps com el Waze o el Google Maps, per tal de saber com va de carregada l’autopista o per moure’ns més ràpidament per la ciutat. Doncs bé, també es fa ús d’aquestes dades per conèixer els moviments poblacionals com els trasllats d’habitatge i així detectar les zones de la ciutat més deprimides. Així mateix, també en temes d’emergència, com en terratrèmols o bé en grans tempestes, per analitzar la situació prèvia al desencadenament del desastre i entendre el moviment poblacional posterior; tot i que d’això no en som tan conscients, en el nostre dia a dia.
Però és evident que el focus ara se situa en la següent generació de ‘coses’ que ve després d’aquest punt en el qual ens trobem: que haguem arribat a crear aquest mecanisme d’agregació de dades per obtenir mitjanes que són la resposta a necessitats socials és un primer pas. No hem d’oblidar, però, que aquest primer pas ens pot permetre refer el sistema sanitari públic d’un país africà, per exemple, combatent així amenaces tan grans com l’ebola d’una manera molt més efectiva que cap altra ja existent. Com? Si coneixem els patrons establerts sobre com els ciutadans van a la feina i en tornen, també en coneixem els d’una malaltia propagada entre la població i podem posar clíniques als llocs adients, per exemple. Per tant, estem preparats per començar a fer ‘coses’ que poden comportar un gran canvi a les nostres vides.

Què significarà Big Data d’aquí a 10 anys? L’Àlex Pentland té aquell típic desig de ‘voldria veure com passa això o allò’ o ‘poder respondre aquestes preguntes concretes per les quals encara no tenim resposta’?
L’any passat vaig formar part del Comitè de la Secretaria General de les Nacions Unides. Hi projectàvem el desenvolupament dels propers 15 anys amb objectius de reducció de la pobresa, augment de la igualtat, etc. Els països es van adonar que fixar aquests objectius era molt poc útil si no podíem mesurar-los. Això va fer que coincidissin en buscar la manera de mesurar 170 punts clau per a la seva consecució però eren conscients que no tenien idea de com fer-ho.
El que jo vaig ser capaç de fer amb l’equip de treball és assenyalar com les noves tècniques Big Data ens permetrien monitoritzar la violència, la desigualtat, la malaltia… Això va ser realment ben valorat per l’Assemblea General i ara totes les nacions del món estan d’acord en l’ús del Big Data per impulsar un millor benestar, un desenvolupament sostenible per a la societat arreu del món. Desafortunadament, encara no sabem com fer-ho, però tenim ben clar l’objectiu i la direcció que volem prendre. El somni, doncs, és convertir l’objectiu en una realitat.

Hi ha alguna altra cosa que voldries compartir? O algun punt que no haguem tocat i creus que és massa important per passar per alt?
Bé, el que és fonamental aquí és que, nosaltres, com a societat, encarem molts reptes, i que hem de comptar amb el Big Data per saber molt més d’ells. Podríem ser molt pessimistes sobre l’ús d’aquest instrument tan poderós, amb allò de ‘la gent l’usarà a la perversa’. Tenim aquesta eina: usem-la. El primer dels reptes als que ens enfrontem és fer-la servir en la bona direcció per tal que tots puguem viure una vida millor.

T'HA RESULTAT INTERESSANT? COMPARTEIX-HO EN

  • fb_icon
  • twitter_icon
  • linkdin_icon
icon_3Veure altres publicacions de Innovació